Tothom hauria de poder gaudir del sol, de plantar flors.
De mirar-se a si mateixa en un sospir, a trenc d'alba,o de mirar a l'horitzó un migdia de claror.
Estendre la roba, com qui esten les penes i el dol,
l'olor de la roba és barreja amb el fill.
La disputa pel temps propi és una contradicció,
capital-treball, qui cuida, com i quan.
Encendre els fogons, cremar a foc lent la por.
Mirar als ulls la por, trencar a plorar per algun record,
hores després dibuixar un somriure,
per una escletxa de segons,
a casa hi ha milers de móns,
que et fan sentir escalfor,
sabent que hi ha petits costums que ens fan,
com som.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada