La vida de realitat, que no la vida real, et sorprendrà durant el sospir de sol caient. Aquell moment, que ho pot ser qualsevol, quan t'hauràs aturat, quan hauràs estat conscient del que ha costat arribar fins aquí, serà la vida de realitat. Un bany de realitat, un bany de sol, i això no voldrà dir ser conscient de la duresa de la vida, que la vida en si, no n'és de dura, ho és aquest treball esclau de cada dia. Un bany de realitat, un bany de sol voldrà dir saber qui ets, que el de la cavitat de formigó del teu costat és el mateix, i que juntes, feu l'únic paisatge possible. Cremem el cel, com la tardor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada