Durant una conversa amb M. ens explica que el seu tiet s'ha presentat per alcalde de Tarapoto. Un cop a govern va rebre ofertes d'inversió de diverses empreses estrangeres al territori. Al negar-se va rebre amenaces de les empreses conformes li farien pagar la negativa a la seva família. Davant d'això, decideix retirar-se del càrrec, ja que és nega a treballar amb aquestes empreses i que busquen a la zona.
[...] Recorda un aixecament de tota la regió de San Martín anys enrere per la pujada de preus del combustible, problema que encara els afecta per la inflació. Es queixa que, a diferencia de Iquitos, els quals estan alliberats de l'impost del carburant, ells paguen moltíssim. Alhora les mesures del govern fa que ells paguin molt cars alguns aliments que es produeixen a la mateixa zona de la selva de San Martín. El turisme és regula una base de licitacions de les diferents empreses per diferents zones.
[...] El suport a Keiko és molt present a la regió de San Martí. Em comenta que això és fruit del conflicte armat de la dècada dels 90, on a la zona nord tenia una alta presentació el MRTA. Precisament, aquests, tenien el control sobre la zona de la Sauce Cocha.
Diari de viatge en procés.
[...] conversant amb Y., ressalta com la societat peruana no estava i no està preparada per segons quines idees, recordant el pensament d'en Mariategui. Això transporta la conversa al voltant de l'avortament i ens comenta que encara no són un país madur per a instaurar-ho de forma pública i segura. Actualment, per llei, està permès en cas de violació i minoria d'edat, i tot i així no s'aplica perquè molts casos queden desestimats per part del poder judicial. La realitat són moltes morts de dones per avortaments clandestins en condicions deplorables. Com sempre, una guerra contra les dones pobres. [...]
Divendres, 16 de setembre, una marxa convocada per la CGTP (Confederació General dels Treballadors del Perú) contra la cura de la vida i per unes condicions de vida digna per a les persones treballadores del Perú, afirmant-se així com un sindicat classista i combatiu. Hi assisteixen diferents sectors com la indústria tèxtil, treballadors de la llar, treballadors sanitàries, professorat de la universitat, entre altres. Són diverses les dones que porten els megàfons durant la marxa, animant amb crits de lluita.
"«Los amarillos de la burguesía no entran ni entraran jamás para nada en nuestros cálculos.» Y lo confirma al incluir en los fines del CGTP: «desarrollar la conciencia de los obreros»" (Mariategui: Unidad de pensamiento y acción, 1986)
A inicis del mes de setembre havíem estat a Lima, allotjades a casa d'uns familiars de la núvia. Durant un sopar, conversant ja entre amigues i les filles, més petites, de la casa, reflexionem sobre com les necessitats crean a una persona, ia la humanitat en el seu conjunt. Del que semblava una conversa quotidiana saltem a un plànol més filosòfic i la Z. situa una frase, que a mesura que passin els dies se'ns anirà contextualitzant sola gràcies a parents casualitats: "Yo, soy hechura de mi madrastra".
Pocs dies abans de la primera cerimònia, passejant per Ica, penetro en un petit laberint de llibres apilats fins el cel. Aparentment, tot semblen llibres del curs escolar. Però deixant perdre's la mirada pels racons, trobo un llibre de poesia de César Vallejo ple de pols a l'alçada dels meus genolls. L'agafo ràpidament, i just al darrere em trobo La Mare, de Maksim Gorki, símptoma que també hi havia llibres d'una bona escola. Un cop marxo de la botiga amb les meves compres fetes, el llibreter em diu: "Señorita, li gusta leer no?" -al que li responc- "Hombre, pues no tot".
"Sólo lo bueno" - diu, mentres ens mirem rient.
Encara em crida l'atenció una última fila de llibres que es troba a l'exterior de la porta. Agafo el primer llibre ia la contraportada, la primera frase que hi llegeixo és: "Yo, soy hechura de mi madrastra". I, ràpidament, torno cap a el llibreter a preguntar pel preu d'aquest darrer llibre Sense dubtar-ho no me'l deixa pagar i diu que me'l regala i que vol fer-me aquest present.
Aquest llibre és El Sexto (1961) de José María Arguedas, escriptor antropòleg peruà, on narra la seva experiència carcelària al penal que ocupava aquest mateix nom. Ell va ser empresonat per una acció protesta a la Universitat de Sant Marco davant la visita d'un representant del feixista Mussolini, sota la dictadura de Benavides.
Pocs dies abans de la primera cerimònia, passejant per Ica, penetro en un petit laberint de llibres apilats fins el cel. Aparentment, tot semblen llibres del curs escolar. Però deixant perdre's la mirada pels racons, trobo un llibre de poesia de César Vallejo ple de pols a l'alçada dels meus genolls. L'agafo ràpidament, i just al darrere em trobo La Mare, de Maksim Gorki, símptoma que també hi havia llibres d'una bona escola. Un cop marxo de la botiga amb les meves compres fetes, el llibreter em diu: "Señorita, li gusta leer no?" -al que li responc- "Hombre, pues no tot".
"Sólo lo bueno" - diu, mentres ens mirem rient.
Encara em crida l'atenció una última fila de llibres que es troba a l'exterior de la porta. Agafo el primer llibre ia la contraportada, la primera frase que hi llegeixo és: "Yo, soy hechura de mi madrastra". I, ràpidament, torno cap a el llibreter a preguntar pel preu d'aquest darrer llibre Sense dubtar-ho no me'l deixa pagar i diu que me'l regala i que vol fer-me aquest present.
Aquest llibre és El Sexto (1961) de José María Arguedas, escriptor antropòleg peruà, on narra la seva experiència carcelària al penal que ocupava aquest mateix nom. Ell va ser empresonat per una acció protesta a la Universitat de Sant Marco davant la visita d'un representant del feixista Mussolini, sota la dictadura de Benavides.
En un dels seus testimonis, més enllà de El Sexto, diu:
"Voy a fer-les una confessió un poc curiosa: jo soy hechura de mi madrastra. Mi madre murió cuando yo tenía dos años y medio. Mi pare es casó en segundas nupcias con una mujer que tenía tres hijos; servidumbre indígena y el tradicional menosprecio e ignorancia de lo que era un indio, y como a mí me tenía tanto desprecio y tanto rencor com a los indios, decidió que havia de viure amb ells en la cuina, comer y dormir allí [...] Pero algo de triste y de poderoso al mismo tiempo ha de tener el consuelo que los que sufren dan a los que sostienen más de la naturaleza: ternura y el amor sin límites de los indios, el amor que se tienen entre ellos mismos y que los tienen a la naturaleza, a las montañas, a los ríos, a las aves y el odio que tenían a quienes, casi inconscientemente, y como una especie de mandato Supremo, les hacían padecer. Mi niñez va quemada entre el fuego y el amor".
Aquesta experiència que va generar una contradicció sobre l'autor respecte la cultura andina i la colonització en la seva infantesa, ens serveix avui per pensar-nos en present. Concretament, a les amigues peruanes, i de forma general, a totes per reconèixer una història, saber-nos en ella i pensar en un futur a cada context, en un principi com a futur a cada context. paraules també és un regal sobre la història de les persones que ens han acollit en aquesta experiència compartida
. (7 Ensayos, Mariategui)
Les imatges, d'un dia ben especial, on juntes vam fer unes ofrenes a la muntanya. Desitjos, molts, entre ells, la llibertat dels pobles.
"Voy a fer-les una confessió un poc curiosa: jo soy hechura de mi madrastra. Mi madre murió cuando yo tenía dos años y medio. Mi pare es casó en segundas nupcias con una mujer que tenía tres hijos; servidumbre indígena y el tradicional menosprecio e ignorancia de lo que era un indio, y como a mí me tenía tanto desprecio y tanto rencor com a los indios, decidió que havia de viure amb ells en la cuina, comer y dormir allí [...] Pero algo de triste y de poderoso al mismo tiempo ha de tener el consuelo que los que sufren dan a los que sostienen más de la naturaleza: ternura y el amor sin límites de los indios, el amor que se tienen entre ellos mismos y que los tienen a la naturaleza, a las montañas, a los ríos, a las aves y el odio que tenían a quienes, casi inconscientemente, y como una especie de mandato Supremo, les hacían padecer. Mi niñez va quemada entre el fuego y el amor".
Aquesta experiència que va generar una contradicció sobre l'autor respecte la cultura andina i la colonització en la seva infantesa, ens serveix avui per pensar-nos en present. Concretament, a les amigues peruanes, i de forma general, a totes per reconèixer una història, saber-nos en ella i pensar en un futur a cada context, en un principi com a futur a cada context. paraules també és un regal sobre la història de les persones que ens han acollit en aquesta experiència compartida
. (7 Ensayos, Mariategui)
Les imatges, d'un dia ben especial, on juntes vam fer unes ofrenes a la muntanya. Desitjos, molts, entre ells, la llibertat dels pobles.
Setembre 2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada