Sentències innocents, saviesa inconscient.
Condemnem la nostra experiència al no reconeixement.Ficció repetida, mil cops compartida,
la ciència i la tècnica no compta amb vosaltres,
poseu-hi l'esforç tot i que no hi sereu narrades.
Els grans homes amb renom
diuen que nosaltres no en sabem.
Que no sabem que ens convé
com qui no coneix del joc, el tauler.
-Us traurem la plusvàlua.
Tindreu el disseny neuròtic d'allò que no hi és.
Desdibuixar allò conjunt oblidant que som baules.
-No oblideu, però, que som vius,
amb la recança subtil d'escollir les paraules,
per refer(nos) la veritat oblidada.
Nosaltres no sempre parlem
amb paraules grandiloqüents.
Tenim converses sobre les flors al balcó,
com s'ha encarit el pernil i el sabó,
enyorem la calor de quan comença el temps del meló.
Nosaltres parlem.
Parlem d'economia real,
la que fem amb els nostres mans.
Realitat quotidiana:
"Avui han cobrat les pensions,
les cues seran ben llargues".
Nosaltres parlem.
Parlem d'economia real,
com gaudir del temps, és una cursa d'obstacles.
Realitat quotidiana:
"L'àvia està malalta,
és ben sola, ningú pot cuidar-la"
Nosaltres parlem.
I mentre parlem podrem reprendre l'espai i el temps.
La paraula sincera, i lluita incansable
per reconèixer entre els relats la necessitat comunal.
Si nosaltres som nosaltres,
la paraula és: llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada