Enyorarem l'estiu. A propòsit dels dubtes entre la realitat i la ficció que generen els records, enyorarem l'estiu. Un moment de calidesa i seguretat idealitzada per nosaltres.
Restarem els dies perseguint espurnes de sol i rastres d'aigua amb sal per la pell. La insatisfacció d'allò que mai arriba serà motiu de desesperança, i alhora, motor. La contradicció és el motor de la història, i nosaltres en som una petita part. L'aire calent se'ns escaparà entre els dits, fent trontollar portes i finestres. Les cortines de tela, somriuen al seu pas.
I després d'unes quantes tardes aprendrem que no hi ha res més difícil que acomiadar-se d'un miratge. Acomiadar-se de l'estiu somiat, perquè no arriba, perquè se'n va. I amb ell, la part de tu que l'espera. I en aquest intercanvi d'enyorances, perdrem per segons la identitat, amb absoluta tristesa. I de sobte, estimarem l'hivern del present, acceptant les escletxes que vas deixar aquell estiu dels noranta.
Restarem els dies perseguint espurnes de sol i rastres d'aigua amb sal per la pell. La insatisfacció d'allò que mai arriba serà motiu de desesperança, i alhora, motor. La contradicció és el motor de la història, i nosaltres en som una petita part. L'aire calent se'ns escaparà entre els dits, fent trontollar portes i finestres. Les cortines de tela, somriuen al seu pas.
I després d'unes quantes tardes aprendrem que no hi ha res més difícil que acomiadar-se d'un miratge. Acomiadar-se de l'estiu somiat, perquè no arriba, perquè se'n va. I amb ell, la part de tu que l'espera. I en aquest intercanvi d'enyorances, perdrem per segons la identitat, amb absoluta tristesa. I de sobte, estimarem l'hivern del present, acceptant les escletxes que vas deixar aquell estiu dels noranta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada