A l'estiu la llum penetra fins el fons de la cova. El celobert i les escletxes de llum pels passadissos, reflexes en la terra enrajolat, arriben fins les cuines. Cubicles connectats per dues finestres que connecten una realitat amb l'altre, fent-les una mateixa.
La llum apagada, estalviar-se els rebuts, o com si els fluorescents escalfessin encara més el que encara no han fet els fogons. Els sorolls quotidians esdevenen silencis, quan per sort extraordinària, només s'escolta el vidre contra el metall, o la fusta contra l'acer. Un foc prestat. A foc lent les solituds es troben.
Uns cabells canosos es deixen entreveure com si em fessin de mirall. Em giro i la veig, i el veig, ia tants de nosaltres. Com si de sobte s'expliqués un secret a veus: l'única diferència entre nosaltres és la quantitat de ceba, totes plorem.
La llum apagada, estalviar-se els rebuts, o com si els fluorescents escalfessin encara més el que encara no han fet els fogons. Els sorolls quotidians esdevenen silencis, quan per sort extraordinària, només s'escolta el vidre contra el metall, o la fusta contra l'acer. Un foc prestat. A foc lent les solituds es troben.
Uns cabells canosos es deixen entreveure com si em fessin de mirall. Em giro i la veig, i el veig, ia tants de nosaltres. Com si de sobte s'expliqués un secret a veus: l'única diferència entre nosaltres és la quantitat de ceba, totes plorem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada